Vida preciosa
26-03-2011
Per S.S. el Gyalwang Drukpa
Publicat originàriament a NEWS, www.drukpa.org
Les activitats positives són necessàries per donar suport a la nostra vida quotidiana i a la nostra ment. Sense les accions positives, els nostres pensaments tendeixen a distreure’s i igualment, sense pensaments positius, les nostres accions tendeixen a veure’s afectades per les emocions negatives. Per tant aprecio els que van fer tant d’esforç per organitzar recentment les diferents activitats positives per a la celebració del meu aniversari. Després de tot, la vida és curta i preciosa, hauríem d’utilitzar-la per a propòsits positius.
Live to Love va organitzar un campament d’ulls que va tenir molt èxit, va ajudar a més de 240 persones que van aconseguir recuperar la vista. Va haver-hi 7 dies de pràctiques espirituals, van ser pregàries de llarga vida guiades per Gyarawa Rinpoche i presidides per Kyabje Namkha Drimed Rinpoche, que és un dels ioguis dels nostres temps amb més realitzacions. Per descomptat que tot això no hagués succeït sense l’organització competent de Jigme Jampal, el nostre director de Drukpa Àsia. Tots, incloent-hi tots els participants, la meva sangha i amics sincers que van venir a reunir-se amb mi, van fer un gran treball. A més, vull agrair a totes les monges que van treballar sense parar dia i nit. Ahir a la nit va venir una persona i em va dir que durant els dies del meu aniversari, tota la Muntanya Druk Amitaba es veia il·luminada i que tots els que la van veure sentien que hi havia moltes activitats tot el temps. Sé que tot aquest tipus d’activitats no haguessin estat possibles sense el compromís i la dedicació de les meves monges.
El terratrèmol del Japó va impactar a tothom. Això és molt comprensible, ja que estan succeint aquest tipus de desastres a tot el món. Tots hem d’entendre i estar preparats. He dit moltes vegades i ho seguiré fent, que hem de ser molt amigables amb la natura perquè ella actuï de manera amistosa amb nosaltres. No cal culpar a ningú més d’això, ni a Déu ni a les forces divines. Ningú està creant aquest tipus de desastres per a nosaltres. Tot i que hi hagi gent molt dolenta, no podria crear aquest tipus de desastres per a nosaltres. Hem de ser molt amables amb la natura, perquè la natura sigui amable i agradable amb nosaltres, tant a nivell individual com col·lectiu. Així és que això ens remunta a la forma eco amigable de viure, el que és el punt clau. El punt clau és ser conscients del nostre entorn, especialment de respectar les vides dels altres.
Tots hem de promoure de manera creativa aquesta actitud correcta sobre com viure perquè tots i cadascun de nosaltres tinguem una mica de comprensió sobre això. Parlem molt, milions o bilions de persones parlen massa i no fan res al respecte. Hem de parlar menys i actuar més, per poder ser exemple per als altres, així se sentiran motivats. Pel bé de tots, he estat oferint pregàries per les víctimes i els supervivents. No hauríem de permetre que aquest tipus de desastres i experiències traumàtiques passessin desapercebudes, hauríem d’usar això com un senyal d’alarma abans que sigui massa tard.
Després dels programes de l’aniversari, ens en vam anar a la base de la Stupa de Swayambunath per fer les 13 koras, vam continuar amb un programa anual de pregàries per la pau i la felicitat universals que va tenir molt d’èxit. Vam Completar les 100,000 repeticions de “La Reina de les pregàries d’aspiració” abans del que s’esperava. Les monges de la Muntanya Druk Amitaba, el centre de retirs de Kyabje Sengdrak Rinpoche, els monjos de Darjeeling i Katmandú, es van unir a nosaltres per aconseguir que aquesta acumulació de pregàries excel·lent tingués èxit i fos molt favorable. En el moment en què vam completar la recitació 100,000, van aparèixer senyals diferents com pluges fortes, llamps i trons. com tots vosaltres sabeu, aquesta és una temporada molt seca a Katmandú, gairebé no plou. El haver tingut aquest tipus de clima inusual, ens va donar la confiança que les nostres pregàries per a la longevitat dels nostres preciosos mestres, per les víctimes dels desastres recents i per la felicitat i el compliment dels desitjos de tots els practicants genuïns, es complirien.
Després de l’ardu treball de pràctiques i de mesos de retir, vaig portar les meves monges i amics a un recés, vam anar alguns dies de vacances a Chitwan i Pokhra. En Chitwan, vam veure els pobres elefants que porten els turistes i alguns de nosaltres de passeig de safari per la selva. He de dir que aquests elefants estan molt més sans i es veuen millor que d’altres que hi ha per a turistes en altres llocs. Veient els elefants, vaig pensar en aquells animals com cavalls, rucs i altres pobres animals que com ells han estat treballant durant generacions sense rebre res més que un tracte abusiu. Se’m van omplir els ulls de llàgrimes en veure’ls. Per això, penso que els que van inventar els vehicles de 2 i 4 rodes són sens dubte bodhisatves. Aquests vehicles no només són ràpids i eficients, sinó que han ajudat a evitar que molta gent torturi els animals. Aquests vehicles han tret la càrrega als animals que tiraven de les carretes i transportaven troncs etc. Mentre demanava a les meves monges que alimentessin els elefants amb plàtans, pensava en totes aquestes coses i els desitjava l’alliberament. Tots ens vam adonar que els elefants mai havien experimentat el goig de menjar-se tants plàtans d’un mos. De tant en tant, un guia o algun turista, corre rere d’un elefant i li dóna de menjar un sol plàtan. Però un sol plàtan no és suficient perquè l’estómac d’un elefant és com un univers, és enorme.
Vaig gaudir molt de veure les monges donar de menjar als elefants. De vegades els elefants estaven tan contents que utilitzaven les seves boques directament per menjar en lloc de les seves trompes, deixaven que les monges els posessin un munt de plàtans alhora. Algunes monges ho aconseguien i altres no s’atrevien. Sabia que aquesta era la manera com els elefants demostraven el seu amor a les monges. Confiaven en les monges i se sentien tan a prop d’elles que preferien que elles els donessin de menjar directament a la boca. Em va donar molt de gust veure que aquests elefants es veiessin tan bé, no vam trobar ningú que els torturés, mentre portaven passatgers, tot i que han d’haver estat entrenats i torturats durant anys fins a ser domats. És com la nostra ment salvatge, fins que no la domem, la nostra ment és com un elefant salvatge o un mico salvatge. Un cop entrenada, la nostra ment serà molt tranquil·la i controlada, estarà molt en forma.
Veia a les monges aprendre a anar amb bicicleta a Chitwan i Pokhra, fins i tot la monja que té 40 anys estava tractant d’aprendre amb moltes ganes. Tenen por que si no saben anar en bicicleta, les deixarem enrere si fem un yatra amb bicicleta, per això totes estan tractant d’aprendre àrduament. No sé quants diners van gastar, només em vaig adonar que les seves cares estaven cremades pel sol, altres van caure i es van fer blaus, afortunadament poques es van fer mal. A hores d’ara, ja moltes estan ben entrenades per al yatra de bicicleta. Ara em començo a preocupar per mi i per com atrapar aquestes monges.
Acabem de tornar amb la meva sangha, alumnes i amics, tots portàvem somriures de felicitat a la cara en arribar a la Muntanya Druk Amitaba. Cada vegada que fem alguna cosa bona o positiva, hauríem de dedicar els mèrits, la felicitat i el goig a tots els éssers, especialment per la pau i la felicitat universals. Si alguna vegada acumulem actes negatius, hauríem de confessar, purificar i fer vots de no tornar-los a repetir. Parlant de forma relativa, estem contents i satisfets, estem tots a la muntanya i preparant-nos per retirar-nos.
