Donant tombs per un camí menys transitat
25-06-2011
Per S.S. el Gyalwang Drukpa
Publicat originàriament a NEWS, www.drukpa.org
Heu d’estar bastant sorpresos de veure’m de sobte aparèixer molt més jove. Alguns podeu pensar: “Oh, s’ha d’haver fet la cirurgia plàstica, ja que fa temps que no el veiem”. Tant de bo pogués fer alguna cosa per fer retrocedir el rellotge, però el temps és una cosa que un cop perdut, mai torna. Estava empacant el meu estudi i vaig trobar un disc amb tot de fotos antigues fetes pels meus antics estudiants i amics. Estava revisant les fotos des de 1980 fins fa poc. Va ser una ensenyança grandiosa sobre el samsara, un meravellós recordatori de la nostra preciosa vida que pot usar-se per a propòsits més grans o malgastar-se en ximpleries, com ara perseguir els nostres desitjos interminables, els nostres somnis samsàrics sense fi i sense metes.
La majoria de nosaltres creu que la impermanència està molt lluny, que la il·luminació està molt lluny, que tot el que ens dóna l’oportunitat de realitzar la nostra naturalesa il·luminada primordial no és assolible o és impossible en aquesta vida. Alguns de nosaltres fins i tot sentim que la il·luminació espiritual té a veure amb ser una estàtua o un objectiu improductiu. Alguns de nosaltres pensem que com que no és possible, per què no intoxicar-nos al samsara, participar dels dharmes mundans i oblidar-nos de la il·luminació, oblidar-nos de la mort, oblidar fins i tot el moment en què estàvem tan inspirats i commoguts quan vam prendre refugi, quan vam conèixer els nostres estimats gurus per primera vegada i quan ens ho vam passar genial compartint l’alegria de la comprensió amb els nostres amics espirituals i familiars? Tots aquests sentiments bons i positius van desaparèixer després de la nostra lluna de mel espiritual.
Per contra, sempre permetem que les nostres ments es lliurin a pensaments negatius, el nostre discurs es torna negatiu i les nostres accions es tornen negatives. És molt descoratjador quan els amics espirituals es posen l’un contra l’altre, no importa si és oberta o secretament. La bellesa de la comprensió, la tolerància i el perdó no només es redueix, sinó que també es perd. Algunes persones jutgen més els altres després de involucrar-se en el Dharma, en lloc d’encoratjar els nouvinguts, introdueixen dubtes i supersticions en nom del Dharma o l’espiritualitat. Així és com el nostre temps es malgasta i les nostres llavors per a la il·luminació espiritual són matades a poc a poc.
Sempre hem d’observar la nostra ment i la nostra motivació, si la nostra ment i motivació són positives, llavors l’energia que enviem als altres també és positiva. Els dubtes són l’assassí número ú de la nostra motivació i intenció de ser un bon ésser i l’assassí número ú de les nostres relacions amb els altres. Per descomptat que tots venim de diferents orígens i ens unim en una gran família espiritual a causa de la nostra pròpia connexió kàrmica. Ja que tenim aquest gran karma de conèixer-nos, hem de donar-nos suport els uns als altres i encoratjar-nos mútuament. Aquest camí espiritual que estem recorrent junts és ple de sots, pedres i forats, hem de donar-nos les mans amb cura i caminar junts amb calidesa, sinceritat i comprensió. Res és impossible a menys que nosaltres pensem que tot és impossible.
Has de ser lleial i sincer amb tu mateix o amb la teva pròpia consciència. Recentment vaig escoltar que hi ha persones que diuen que dediquen tota la seva vida a la pràctica espiritual, que el que sigui que estiguin fent, ho estan fent per tots els éssers. Vull donar-los un gran aplaudiment quan escolto aquest tipus de coses, perquè fer això cada segon de la teva vida no és una tasca fàcil. Però quan s’examina les seves activitats, tot el que fan produeix molt de mal i dolor als altres, de vegades ho fan en nom del Dharma, en nom de l’espiritualitat. La pràctica espiritual consisteix a entrenar la ment pròpia, es tracta d’entrenar l’ésser interior propi, no es tracta d’entrenar els altres i no es tracta de quants coneixements tens. Realment es tracta de com ets de capaç d’expandir el teu espai interior, de manera que “jo” es torni més petit fins que “jo” es faci un amb l’espai. Si tens aquesta noció de “jo” i “altres”, i no pots deixar de veure les qualitats negatives dels altres, llavors tens molt en què treballar. No has recorregut prou del teu propi camí ple de sots.
El camí espiritual tracta de desxifrar-te a tu mateix. Per començar, hi ha una necessitat d’entendre experiencialment que fer feliços els altres et farà feliç, entenent això per experiència i no només pel coneixement, bàsicament, desxifraràs una part de tu mateix i faràs que el camí ple de sots dins teu sigui una mica més suau. Cada dia que tractes de ser una mica més amable amb els altres, et converteixes en una persona més agradable, pas a pas, a poc a poc, aquesta serà una pràctica efectiva a llarg termini, però has de seguir fent-la. Això també es converteix en una pràctica de mantenir la teva pròpia consciència en la presència, així és com comences a fer que el camí menys transitat sigui un camí més transitat.
Així és com un munt de fotos antigues m’han fet escriure tot això. Aniré a Ladakh molt aviat, de fet en qualsevol moment. Però, gràcies a la tecnologia moderna, puc escriure molts missatges per avançat i es publicaran automàticament cada setmana o una vegada cada 2 setmanes. Potser et sorprengui que alguns d’aquests missatges no estiguin relacionats amb el que està succeint en el moment de la seva publicació. Però espero que us mantinguin entretinguts, ja que moltes persones m’han estat insistint a seguir escrivint per publicar-ho aquí. Encara que sé que les persones que estan traduint els meus missatges a diferents idiomes sofreixen molt quan es veuen missatges llargs actualitzats aquí, què fer?, és difícil complaure a tothom. És el seu bon karma poder traduir i compartir algunes xafarderies i entretenir els lectors. Donem les gràcies a tots els traductors.
Tant de bo hagués tingut l’oportunitat d’anar a la escola i estudiar anglès, perquè no em prengués tant de temps escriure alguns paràgrafs. No obstant això, com no vaig tenir l’oportunitat i ara m’estic fent vell, és millor que accepteu el que esteu llegint aquí. No hi ha gaire elecció, ho sento, ja, ja.
Ladakh és una de les meves llars favorites, diria jo. Està ple de benediccions i ple de la seva pròpia bellesa natural. Històricament, com es diu als textos, a les meves vides anteriors he estat allà a Ladakh durant molt de temps, aparentment des de l’època de Naropa. Si em preguntes ara si puc recordar-ho, definitivament puc dir que la sensació de familiaritat i calidesa és tan forta que és difícil no creure que hagi passat segles a Ladakh i que estigui enamorat de Ladakh durant segles.
Vull agrair a tothom de Ladakh, humans i no humans, per fer-lo un lloc tan especial. Tots hem de mantenir-lo d’aquesta manera, així que hem de donar un gran suport moral i pràctic als nostres amics i família espiritual de Ladakh. Aquesta és una de les raons principals per les quals celebrem el 3er Concilio Anual Drukpa a Ladakh. Vull agrair a cada individu i organització que han recolzat aquest proper 3er CAD a Ladakh. Si per alguna estranya raó no veieu més missatges al meu lloc web, això significa que els següents missatges que he tardat tant a escriure estan bloquejats en algun lloc per aquí. De totes maneres, aviat ens trobarem a Ladakh. Cada connexió que fem a Ladakh és definitivament una connexió valuosa que encoratjarà les nostres trobades futures un cop i un altre.