Women in the world
29-08-2016
Per què 500 “Monges de Kung Fu” – “Kung Fu Nuns” – estan anant amb bicicleta a través de l’Himàlaia?
En una missió per augmentar la consciència sobre el tràfic de persones, i amb la seva capacitat atlètica radical, aquestes monges budistes són les transmissores perfectes de les ensenyances del seu llinatge en matèria d’igualtat de gènere.
Des del devastador terratrèmol que va afectar Nepal l’abril de l’any passat, que va matar milers de persones i va sumir el país en el caos, la frontera permeable entre el Nepal i l’Índia s’ha convertit en un brou de cultiu per al tràfic de persones. En el lapse de només tres mesos després del desastre, 725 persones van ser introduïdes de contraban a l’Índia, on van ser venudes per al treball forçat i la prostitució. Les dones i les nenes són especialment vulnerables a l’explotació sexual, i el govern del Nepal sota pressió ha estat, en la seva major part, incapaç de protegir-les.
Al llarg dels mesos de juliol i agost, les monges del Llinatge Drukpa, que pertany a una orde del budisme de l’Himàlaia, han anat amb bicicleta a través de l’Himàlaia per promoure la igualtat de gènere i abordar la creixent crisi del tràfic de persones a la regió. Vestides amb un equip de ciclisme taronja llampant, descriuen ones a través del trànsit i pedalegen pels vessants de muntanyes bregant tot i la formació de butllofes per la calor i les fortes pluges. La peregrinació, o “yatra”, en bicicleta de les monges va començar a Katmandú, on es troba el seu monestir. En el moment en que arribin al seu destí final a Ladakh, l’ Índia, hauran recorregut amb bicicleta més de 2.500 quilòmetres.
Durant les parades en pobles remots, les monges dirigeixen pregàries i imparteixen ensenyances sobre la pau i el respecte. Part de la seva missió és la de promoure la consciència ambiental; a causa dels gasos del dièsel s’estan fonent les glaceres de l’Himàlaia i causant malalties respiratòries entre els residents. Les monges han encoratjat els vilatans a dependre en major mesura de la bicicleta. Quan les monges visiten zones farcides de violència – com Kashmir, per exemple – també donen conferències sobre la importància de la diversitat i la tolerància.
El més destacat a l’agenda de les monges, però, és la promoció de l’empoderament de les dones.
Tot i que ara les dones i nenes de la regió s’han fet particularment vulnerables a la violència després del terratrèmol del Nepal – les famílies econòmicament devastades sovint lliuren les seves filles als traficants que els prometen una vida millor a l’estranger – la desigualtat de gènere ha estat durant molt de temps un problema generalitzat als països de l’Himàlaia. L’Índia, Nepal i Pakistan – destinacions de les monges en bicicleta – s’alineen constantment en el nivell inferior dels índex que mesuren l’accés de les dones a l’educació, l’empoderament polític i la salut.
“Estem difonent aquests missatges: les noies també tenen poder, no som febles”, va dir Yeshe Lhamo, una monja de 27 anys d’edat que està participant al Yatra. “A aquestes regions escolten i respecten les ensenyances religioses, per a una persona religiosa la diversitat i la igualtat ha de ser important, potser la gent pot incloure-ho a la seva pràctica espiritual també”.
Liderant el Yatra, peregrinació, hi ha un dels pocs homes que han acompanyat les monges al seu viatge: Sa Santedat el Gyalwang Drukpa, que es diu que és l’equivalent al budisme al Papa Estrella del Rock. Durant la seva permanència al càrrec com a líder espiritual del Llinatge Drukpa, el Gyalwang Drukpa ha sorgit com un ferotge defensor dels drets de la dona i ha reformant la condició de la dona dins del llinatge. Tot i que històricament l’ordre hagi relegat les monges a les tasques de cuina i neteja, el Gyalwang Drukpa anima les seves seguidores a estudiar les ensenyances esotèriques que havien quedat reservades als monjos. Per reforçar encara més l’autoestima de les monges, s’ha contractat un expert en arts marcials vietnamita per ensenyar-les Kung Fu.
“Hi havia la prohibició de fer exercici per a les monges,” va explicar Carrie Lee, presidenta de Live Love Internacional, una xarxa d’organitzacions sense ànim de lucre fundada pel Gyalwang Drukpa. “S’ha trencat la prohibició. Han aprés Kung Fu, cosa que els ha suscitat molta confiança en sí mateixes”.
Amb la seva destresa atlètica radical i desafiant les “Monges de Kung Fu” són perfectes transmissores de les ensenyances del Gyalwang Drukpa en matèria d’igualtat de gènere. Aquestes dones tranquil·les i contemplatives poden anar amb bicicleta milers de milles, sota la calor aclaparadora i les pluges. Poden sotmetre les amenaces físiques amb els seus coneixements d’arts marcials. Són la prova vivent que les dones poden ser tan fortes com els seus homòlegs masculins.
“Molts homes que ens coneixen diuen, ‘Oh, si anés jo [al Yatra], potser no podria fer-ho”, va dir Lhamo rient. “[Altres] persones no ho entenen. Ens diuen: “les dones no han d’anar en bicicleta d’aquesta manera”. Però els diem, “Per què? Si un home pot, per què no pot anar en bicicleta una noia? … Nosaltres som éssers humans i ells també són éssers humans”.
Lhamo tenia 17 anys quan es va trobar per primera vegada amb el Gyalwang Drukpa, que va visitar el seu poble per donar una conferència sobre la compassió – la qual, va insistir, requeria de l’acció, no només de la pregària i les bones intencions. Lhamo va ser tocada per les seves ensenyances i el seu aplom. Va decidir immediatament que volia anar-se’n amb les monges Drukpa i dedicar la seva vida a ajudar els altres.
Com que estava tan sols al grau 11è. en aquell moment, els seus pares eren reticents a permetre que abandonés els seus estudis i es traslladés al monestir de la Muntanya Druk Amitabha a l’oest de Katmandú, però Lhamo no va desistir. “Jo … els vaig dir que anava a fer-me monja”. “Ells no estaven contents, però després d’un any, quan vaig tornar a casa, estaven molt contents de veure’m i em van dir que si volia ser monja i estava feliç, ells no tenien cap problema”.
Així Lhamo es va instal·lar a la vida del monestir. Durant gran part de l’any, passen els dies meditant, resant, portant a terme el manteniment dels jardins del monestir de monges i treballant a l’oficina. Les monges realitzen totes les tasques necessàries per mantenir el monestir: treballs de fontaneria, electricitat, altres també s’encarreguen del correu electrònic i la gestió dels comptes. Assisteixen a les classes de negocis i, per descomptat, estudien Kung Fu.
El Yatra, però, ha empès les monges fora de la vida monàstica i a la primera línia de la crisi del tràfic de persones. Fa unes setmanes, quan es disposaven a creuar a l’Índia, Lhamo i les seves companyes ciclistes van veure la policia detenir un home que havia estat portant un grup de noies joves per passar la frontera. Va afirmar que les estava duent a l’Índia per obtenir medicaments que no estaven disponibles a Nepal. La policia va dir a les monges que era més probable que aquesta persona estigués tractant de vendre les nenes per a la prostitució.
“Estàvem molt contentes que la policia [estigués] fent moltes preguntes i que les nenes estiguessin fora de perill”, va dir Lhamo. “Volem parlar a la gent més i més sobre [les tàctiques dels traficants]”.
A la seva missió de salvar les noies de l’Himàlaia, les monges s’enfronten a obstacles pronunciats: la pobresa, el sofriment, les normes culturals que han devaluat molt les dones. El canvi, si arriba, probablement vindrà lentament. Lhamo ho sap, però també creu a la capacitat de les monges per plantar la llavor de la paritat de gènere a les comunitats on les dones i les nenes són en risc i, potser més important encara, per inspirar les dones i les nenes a creure a la seva pròpia vàlua.
“Per descomptat, un Yatra amb bicicleta no pot canviar el món de la nit al dia”, va dir, “però el nostre missatge de diversitat pot inspirar una persona, una nena, una mare. De vegades una persona pot marcar una gran diferència, una mare pot canviar tota la seva família, una nena pot fer coses increïbles”.